per Imma Mañà, dietista de l’APAEA
Algunes famílies de vegades ens pregunten quins són els criteris amb què es confeccionen els menús que se serveixen en els menjadors escolars. Ens sembla, doncs, interessant explicar de manera oberta el procés de confecció dels menús, a fi que tothom n’estigui al corrent i se’ns puguin fer suggeriments o crítiques a fi de millorar constantment aquest aspecte tan important en la vida dels nostres fills.‑ APAEA.
Objectius bàsics
En la confecció dels menús escolars tenim en compte tant els aspectes nutricionals (variació, freqüències) com els sensorials (textures, temperatures, sabors, colors...) i els educatius, de manera que es compleixin aquests aspectes clau:
• Assegurar una alimentació adequada en qualitat i quantitat, saludable, equilibrada i variada, seguint tots els protocols de la higiene alimentària.
• Educar el paladar i fomentar el plaer de menjar.
• Introduir hàbits alimentaris des de la infància (prevenció de patologies com l’obesitat o la diabetis, i dels trastorns de la conducta alimentària).
• Desenvolupar hàbits higiènics i habilitats que facilitin actituds correctes de comportament a taula.
• Afavorir l’aspecte convivencial i la relació social en l’acte de menjar.
• Desenvolupar activitats que permetin als comensals apreciar els diferents aliments, la procedència, la gastronomia i les tradicions autòctones i d’altres països.
Composició dels menús
Els menús que proposem es basen en la dieta mediterrània, amb abundant presència d’aliments d’origen vegetal, és a dir, amb moltes verdures i hortalisses, fruita fresca, cereals, llegums, oli d’oliva i sal iodada (recomanable en zones d’alta muntanya per a la prevenció del goll).
Sempre hi ha un aliment vegetal cru en cada àpat (o fruita fresca o una hortalissa crua).
Les tècniques de cocció es varien durant la setmana: bullit, guisat, al forn, estofat i fregit (sempre amb oli d’oliva), limitant els fregits a un com a màxim com a plat principal i a un com a màxim com a guarnició.
Freqüències:
Fruita:Mínim tres cops a la setmana, i quatre cops a la setmana els mesos amb més varietat de fruita.
Ous:Un cop a la setmana (sempre ou pasteuritzat, d’acord amb la normativa sanitària).
Carns:S’alterna carn de pollastre, de porc i de vedella, i de tant en tant, corder i conill.
Carn picada:Un cop a la setmana.
Peix:Peix blanc (en filet) o marisc, un cop a la setmana. Peix blau o marisc, mitja ració un cop a la setmana.
Farinacis:S’alterna pasta, patates, arròs i, almenys un cop a la setmana, llegum. El cinquè dia se sol repetir de pasta. Blat de moro com a cereal en amanides o guarnicions.
Algunes famílies de vegades ens pregunten quins són els criteris amb què es confeccionen els menús que se serveixen en els menjadors escolars. Ens sembla, doncs, interessant explicar de manera oberta el procés de confecció dels menús, a fi que tothom n’estigui al corrent i se’ns puguin fer suggeriments o crítiques a fi de millorar constantment aquest aspecte tan important en la vida dels nostres fills.‑ APAEA.
Objectius bàsics
En la confecció dels menús escolars tenim en compte tant els aspectes nutricionals (variació, freqüències) com els sensorials (textures, temperatures, sabors, colors...) i els educatius, de manera que es compleixin aquests aspectes clau:
• Assegurar una alimentació adequada en qualitat i quantitat, saludable, equilibrada i variada, seguint tots els protocols de la higiene alimentària.
• Educar el paladar i fomentar el plaer de menjar.
• Introduir hàbits alimentaris des de la infància (prevenció de patologies com l’obesitat o la diabetis, i dels trastorns de la conducta alimentària).
• Desenvolupar hàbits higiènics i habilitats que facilitin actituds correctes de comportament a taula.
• Afavorir l’aspecte convivencial i la relació social en l’acte de menjar.
• Desenvolupar activitats que permetin als comensals apreciar els diferents aliments, la procedència, la gastronomia i les tradicions autòctones i d’altres països.
Composició dels menús
Els menús que proposem es basen en la dieta mediterrània, amb abundant presència d’aliments d’origen vegetal, és a dir, amb moltes verdures i hortalisses, fruita fresca, cereals, llegums, oli d’oliva i sal iodada (recomanable en zones d’alta muntanya per a la prevenció del goll).
Sempre hi ha un aliment vegetal cru en cada àpat (o fruita fresca o una hortalissa crua).
Les tècniques de cocció es varien durant la setmana: bullit, guisat, al forn, estofat i fregit (sempre amb oli d’oliva), limitant els fregits a un com a màxim com a plat principal i a un com a màxim com a guarnició.
Freqüències:
Fruita:Mínim tres cops a la setmana, i quatre cops a la setmana els mesos amb més varietat de fruita.
Ous:Un cop a la setmana (sempre ou pasteuritzat, d’acord amb la normativa sanitària).
Carns:S’alterna carn de pollastre, de porc i de vedella, i de tant en tant, corder i conill.
Carn picada:Un cop a la setmana.
Peix:Peix blanc (en filet) o marisc, un cop a la setmana. Peix blau o marisc, mitja ració un cop a la setmana.
Farinacis:S’alterna pasta, patates, arròs i, almenys un cop a la setmana, llegum. El cinquè dia se sol repetir de pasta. Blat de moro com a cereal en amanides o guarnicions.
