Sobre el treball cooperatiu
El curs passat, organitzat per l’APAEA, va tenir lloc un cicle de conferències, la segona de les quals, sobre el treball cooperatiu a les aules, va ser impartida per Mila Naranjo, doctora en psicologia i professora a la Universitat de Vic. Es tractava de reflexionar sobre el treball cooperatiu implantat en els nostres centres amb la progressiva entrada en vigor del PERMSEA. Després d’aquesta xerrada, alguns pares van plantejar alguns dubtes, que la doctora Naranjo ha contestat complidament.
Nens que no acaben d’assolir els objectius
“Què passa amb els alumnes que no assoleixen els objectius o que els costa més que als altres assolir-los?”
Resposta: L’aprenentatge cooperatiu no és una recepta màgica que soluciona totes les situacions. En una estructura individualista els alumnes que presenten més dificultats només disposen de l’ajuda del docent, mentre que en el treball cooperatiu reben també l’ajuda dels seus companys, i això és bo per a ells i per als mateixos companys, pel clima de cooperació que crea i els valors que es desenvolupen.
Nens que no participen
“Com es pot fer que els alumnes individualistes que tendeixen a treballar pel seu compte participin en el treball de grup?
Resposta: En primer lloc, s’han de promoure dinàmiques de cohesió de grup que ressaltin la importància d’aprendre de manera cooperativa. En segon lloc, s’ha de fer que aquests nens constatin que tan important com aprendre el contingut de l’assignatura és aprendre a cooperar amb els companys. Fer revisions i avaluacions del “pla de l’equip” els ajuda en aquest procés de presa de consciència.
Nens amb trastorns de conducta
“Què passa amb els nens amb determinats trastorns de conducta social, i amb els que tenen problemes en l’expressió verbal i han de parlar en públic?”
Fixem-nos en què passa amb aquests alumnes en una classe estructurada de manera individualista. Simplement, en queden fora. En una estructura cooperativa, en canvi, es troben en un context molt més favorable, en què tant l’ajuda dels companys com el fet de trobar-se en un grup molt més reduït que el grup classe general afavoriran la seva socialització.
Conclusions
Una vegada més, per part de l’APAEA, hem de concloure que el treball cooperatiu implantat pel PERMSEA crea unes condicions molt més favorables tant per als aprenentatges concrets com per a la formació global de l’alumnat: respecte a la situació anterior, la millora és òbvia. El diàleg entre els tècnics i els pares, que continuarem fomentant, així com amb els docents i amb els responsables dels centres, ha de servir no solament perquè les famílies tinguin la màxima informació sobre el sistema i la seva posada en pràctica, sinó perquè puguin vehicular els seus dubtes i expressar les seves idees. L’existència d’uns pares informats i expectants és una de les condicions fonamentals per aconseguir allò que tots volem: la millor escola per als nostres fills.
El curs passat, organitzat per l’APAEA, va tenir lloc un cicle de conferències, la segona de les quals, sobre el treball cooperatiu a les aules, va ser impartida per Mila Naranjo, doctora en psicologia i professora a la Universitat de Vic. Es tractava de reflexionar sobre el treball cooperatiu implantat en els nostres centres amb la progressiva entrada en vigor del PERMSEA. Després d’aquesta xerrada, alguns pares van plantejar alguns dubtes, que la doctora Naranjo ha contestat complidament.
Nens que no acaben d’assolir els objectius
“Què passa amb els alumnes que no assoleixen els objectius o que els costa més que als altres assolir-los?”
Resposta: L’aprenentatge cooperatiu no és una recepta màgica que soluciona totes les situacions. En una estructura individualista els alumnes que presenten més dificultats només disposen de l’ajuda del docent, mentre que en el treball cooperatiu reben també l’ajuda dels seus companys, i això és bo per a ells i per als mateixos companys, pel clima de cooperació que crea i els valors que es desenvolupen.
Nens que no participen
“Com es pot fer que els alumnes individualistes que tendeixen a treballar pel seu compte participin en el treball de grup?
Resposta: En primer lloc, s’han de promoure dinàmiques de cohesió de grup que ressaltin la importància d’aprendre de manera cooperativa. En segon lloc, s’ha de fer que aquests nens constatin que tan important com aprendre el contingut de l’assignatura és aprendre a cooperar amb els companys. Fer revisions i avaluacions del “pla de l’equip” els ajuda en aquest procés de presa de consciència.
Nens amb trastorns de conducta
“Què passa amb els nens amb determinats trastorns de conducta social, i amb els que tenen problemes en l’expressió verbal i han de parlar en públic?”
Fixem-nos en què passa amb aquests alumnes en una classe estructurada de manera individualista. Simplement, en queden fora. En una estructura cooperativa, en canvi, es troben en un context molt més favorable, en què tant l’ajuda dels companys com el fet de trobar-se en un grup molt més reduït que el grup classe general afavoriran la seva socialització.
Conclusions
Una vegada més, per part de l’APAEA, hem de concloure que el treball cooperatiu implantat pel PERMSEA crea unes condicions molt més favorables tant per als aprenentatges concrets com per a la formació global de l’alumnat: respecte a la situació anterior, la millora és òbvia. El diàleg entre els tècnics i els pares, que continuarem fomentant, així com amb els docents i amb els responsables dels centres, ha de servir no solament perquè les famílies tinguin la màxima informació sobre el sistema i la seva posada en pràctica, sinó perquè puguin vehicular els seus dubtes i expressar les seves idees. L’existència d’uns pares informats i expectants és una de les condicions fonamentals per aconseguir allò que tots volem: la millor escola per als nostres fills.
